La mani sortirà de pça.Catalunya, de devant del Banesto
(bank okupat a la vaga general) 19,30h

El 14 de desembre l'Audiència Nacional es trasllada a Catalunya. Tots els protagonistes que estan intentant criminalitzar el moviment 15M¹, abanderats pel sindicat feixista Manos Limpias i seguits pel jutge Eloy Velasco i la fiscal Teresa Sandoval, vénen a prendre declaració als diputats² del Parlament denunciants pels fets ocorreguts el 15 de juny.

Totes recordem aquell dia. Milers de persones sortint al carrer per protestar en la mateixa cara dels polítics contra les seves retallades socials. Aquell dia vam passar de la indignació a la acció i ens van témer. Així que com a càstig, quatre mesos després 20 persones van ser detingudes i citades per declarar a Madrid per ordre del jutge de l'Audiència Nacional com a conseqüència d'aquells fets.

Però nosaltres no ens callem davant els seus càstigs, de manera que el 14 de desembre tenim l'oportunitat de cridar ben alt i ben clar que JO TAMBÉ ERA AL PARLAMENT i que, si cal, ho tornarem a fer, per tornar a dir-los de nou a la seva cara que no aprovem les seves retallades socials, que no els volem i que no els necessitem.

El 14 de desembre tenim l'oportunitat de demostrar un altre cop la nostra solidaritat amb les companyes detingudes pels fets del Parlament i no només amb elles, sinó amb tota la gent que està patint la repressió per portar a la pràctica les seves idees, ja sigui parant desnonaments o ocupant habitatges pels desnonats, tallant carrers o fent acampades a les places, ocupant hospitals o fent protestes laborals...

Ens sobren els motius per prendre el carrer un cop més.

13 de desembre 19:30h.
Pl. Catalunya
Manifestació en solidaritat amb els encausats del Parlament i contra la repressió al moviment 15M

14 de desembre 07:30h.
Arc de Triomf
Aturem l'Audiència Provincial de Barcelona

Perquè ja hem passat de la indignació a l'acció. Perquè juntes ho podem tot!

Descarregar octaveta Aturem l'Audiència

-Per les acusades del bloqueig al Parlament-

Que el procés judicial pel bloqueig al Parlament es gestioni des de l'Audiència Nacional només demostra el que ja suposàvem: que la classe poderosa farà tot el possible per mantenir el seu tro, la seva posició, el seu elitisme.

“Manos Limpias” (un sindicat obertament ultradretà), el Parlament (escons de tots els colors) i la Generalitat (CiU) estan treballant braç a braç en la mateixa denúncia, amb els mateixos interessos: que el delicte contra les altes institucions de la nació espanyola caigui sobre els caps dels que un dia es van atrevir a assenyalar els responsables de la desigualtat social.

ALGUNS DELS PROTAGONISTES:

El sindicat "Manos Limpias" és l'organització que va interposar la denúncia a l'Audiència Nacional pels successos del 15J al Parlament. "Manos Limpias", que agrupa diversos milers de funcionaris a Madrid i Castella-Manxa, és obra del seu secretari general Miguel Bernad. Anteriorment Miguel Bernad va ocupar, entre altres càrrecs, el de secretari general del "Frente Nacional" de Blas Piñar, una organització neo-feixista que va sorgir com a franquícia del "Front National" francès i de l'MSI italià el 1985 i es va dissoldre, pels seus quantiosos deutes, el 1993 . Entre 1975 i 1981, la xarxa de terrorisme neofeixista creada pels serveis secrets espanyols i per organitzacions polítiques afins van dur a terme mig centenar d'assassinats. El partit de Blas Piñar va ser, en tot moment, un referent per a aquestes organitzacions. Sense tallar-se un pèl, al febrer de 2005, Miguel Bernad declarava a "El Mundo", referint-se a les accions del seu antic partit: «Objectivament, amb tots els defectes que pogués tenir "Fuerza Nueva", el partit de Blas Piñar va exercir un paper important en la transició espanyola. Si no hagués existit una oposició d'aquest tipus, diguem-ne violenta, potser la transició s'hagués fet d'una altra manera. Tal i com es va desenvolupar va haver un equilibri de forces i va acabar, amb els incidents que hi hagi pel camí, amb un text constitucional».

Jo també estava al Parlament... i ho tornaria a fer!

El 15 de junt va ser convocada una acció que tenia per objectiu bloquejar el Parlament i amb això el primer paquet de retallades que aquell dia serien aprovades.

Aquell dia vàrem demostrar que més enllà de les paraules estàvem disposades a passar a l'acció. Quan han vist de què som capaces –ja no tan sols d'indignar-nos, ja no tan sols manifestar-nos, sinó d'anar a pels responsables de tot això– han desplegat totes les seves armes mediàtiques per tal d'avalar les seves armes repressives. No en tinguem cap dubte: s'han molestat i molt. La gran violència que diuen haver patit no és altra que la d'haver de trobar-se cara a cara al carrer amb la gent que patim directament les seves decisions. Van viure en primera persona que els identifiquem com a responsables dels nostres problemes... i van tenir por.

Kale borroka, guerrilla urbana, provocadores professionals... són algunes de les paraules que des dels mitjans de comunicació, els polítics i la policia ens han ofert. Pretenien llavors i pretenen avui fer-nos veure que allò que succeí aquell dia var ser una confrontació entre una minoria violenta i els i les parlamentàries on les ingènues indignades i la desbordada policia només eren personatges secundaris d'aquell espectacle. Amb la seva retòrica volen desplaçar l'autèntic problema de fons. Aquell dia, no ens oblidem, es pretenien aprovar els pressupostos que validaven les retallades que ens afecten a totes. El conflicte és entre aquelles que ens precaritzen encara més la vida i aquelles que ens hi resistim obertament.